Ópera Garnier

La Ópera Garnier, tamién conocida como Palaciu Garnier o Ópera de París, ye unu de los edificios más característicos del XIX Distritu de París y del paisaxe urbano de la capital francesa. Napoleón III ordenó la so construcción al arquiteutu Charres Garnier, quien lo diseñó en Estilu Imperiu.

Dende la so inauguración en 1875, la ópera foi llamada oficialmente Academia Nacional de Música-Teatru de la Ópera. Caltuvo'l so títulu hasta 1978, cuando foi renombrada Teatru Nacional de la Ópera de París. En 1989 la Compañía de la Ópera treslladó la so see al recién construyíu Teatru de la Bastilla y la so vieya see recibió'l nome de Palaciu Garnier, onde permanez l'Academia Nacional de Música. A pesar del cambéu de nome oficial y del treslláu de la Compañía de la Ópera, el Palaciu Garnier sigue siendo conocíu popularmente pol nome d'Ópera de Garnier en París.

Hestoria

El rei Luis XIV autorizó al compositor Jean-Baptiste Lully pa establecer la Academia real de Música en 1672, la gran institución de arte dramático francesa qu'entendía ópera, ballet y música. Anque la ópera conformó la so propia compañía hasta 1669, el ballet d'aquel tiempu yera a cencielles una estensión d'ella, desenvolviéndose en forma independiente del arte dramático. Sicasí, Luis XIV, unu de los grandes arquitectos de ballet barrocu (forma artística qu'evolucionó a ballet clásicu), estableció la escuela de ballet en 1661 como Academia real de Danza. Dende 1671 hasta la muerte de Lully, la escuela tuvo so la dirección del gran maestru de baille Pierre Beauchamp, l'home que creó les cinco asities del pie.

En 1713 el rei Luis XIV fixo de la Compañía de la ópera una institución estatal, incluyendo una compañía de baillarinos profesionales conocíos como'l Ballet de la Ópera. Dende esa dómina hasta la inauguración del Palaciu Garnier en 1875, l'Academia real de Música tuvo trece teatro como see principal, munchos d'ellos fueron destruyíos por quemes. A pesar de los nomes oficiales» que recibieron hasta entós, toos estos teatros fueron comúnmente conocíos como Ópera de París.

El Palaciu Garnier foi designáu parte de la gran reconstrucción parisiense del Segundu Imperiu Francés, promovida pol emperador Napoleón III, quien escoyó al barón Haussmann pa supervisar les obres. En 1858 l'emperador autorizó a Haussmann a derrumbar los 12 000 metros cuadraos riquíos pa construyir el segundu teatru pa les renombraes compañíes d'ópera y ballet de París. El proyectu poner en competencia en 1861, y foi otorgáu a Charres Garnier (1825-1898). La primer piedra foi puesta en 1861, siguida del entamu de les obres en 1862. Dizse que la esposa del emperador, la emperatriz Eugenia de Montijo, preguntó a Garnier mientres la construcción si l'edificiu tendría estilu griegu o romanu, a lo cual respondió: «¡Ye n'estilu Napoleón III, señora!».

La construcción de la Ópera tuvo dellos contratiempos. La obra hubo de ser atayada al atopase cueves con agües soterrañes mientres les escavaciones, les cualos tuvieron que ser absorbíes con bombes mientres ocho meses. Tamién s'atayó dempués del desastre de la guerra Franco-Prusiana, la cayida del Segundu Imperiu Francés y la Comuña de París de 1870. Mientres esta dómina la obra siguió en forma esporádica ya inclusive se rumoreó que la construcción de la Ópera sería abandonada.

Apaez un incentivu pa terminar de construyir esti edificiu cuando l'antigua Ópera de París, conocida como'l Teatru de l'Academia real de la Música (tamién conocida como Teatru de l'Academia Imperial de Música), foi destruyida por una quema que duró 27 hores el 29 d'ochobre de 1873, dexando a París desesperada. Esti teatru fuera la see de operar y ballet parisina dende 1821, nella habíense presentáu les más grandes pieces maestres, y foi la see onde llegó al so apoxéu'l ballet románticu, al llau del Her Majesty's Theatre en Londres. Dempués de 1874, Garnier y el so equipu de trabayu terminaron el teatru.

El Palaciu Garnier foi oficialmente inauguráu'l 5 de xineru de 1875, con una arrogante ceremonia qu'incluyía la presentación del tercer actu de la ópera La Juive, de Halévy, y estractos de la ópera -yos Huguenots, de Meyerbeer. La compañía de ballet presentó un divertimento representáu pol maestru de ballet maestru de ballet Louis Mérante que consistía na célebre escena de -y Jardin Animé de Joseph Mazilier, recreada del so ballet -y Corsaire.

Un pocu más pequenu n'escala qu'el so predecesor, el Teatru de l'Academia Real de Música, el Palaciu de Garnier ta conformáu por 11 000 metros cuadraos, tien una capacidá d'aprosimao 2200 espectadores y un estensu escenariu pa 450 artistes. Ye un edificiu bien vistosu, el so estilu ye monumental, opulentamente decoráu con frisos multicolores ellaboraos en mármol, columnes y luxoses estatues, munches d'elles representando a deidaes de la mitoloxía griega. Ente les columnes de la fachada frontera del teatru, hai bustos en bronce de munchos compositores famosos, como Mozart y Beethoven. L'interior ta afatáu en terciopelu, fueyes doraes, ninfes y querubinos. L'araña de lluces del auditoriu central pesa más de seis tonelaes. La área del techu alredor de l'araña tien una pintura de 1964 fecha por Marc Chagall. Esta pintura foi materia de discutiniu, con munches persones que sienten que desentona col conxuntu del restu del teatru.

En 1969 el teatru recibió nueves instalaciones eléctriques y en 1978 parte del Foyer de la Danse orixinal convertir nun nuevu espaciu pa ensayos de la Compañía de ballet, obra del arquiteutu Jean-Loup Roubert. En 1994 empezó la restauración del teatru, que consistió na modernización de la tramoya y de les instalaciones eléctriques, mientres se restauraba y caltenía el decoráu y fortalecíase la estructura del edificiu. La restauración foi terminada en 2006.

En 2011, ábrese un restorán diseñáu pola arquiteuta francesa Odile Decq.

Bibliografía

  • Allison, John (ed.), «Great Opera Houses of the World», supplement to Opera Magacín, Londres 2003
  • Beauvert, Thierry, Opera Houses of the World, New York: The Vendome Press, 1995. ISBN 0-86565-978-8
  • Guest, Ivor Forbes, Ballet of the Second Empire, London: Wesleyan University Press, 1974
  • Guest, Ivor Forbes, The Paris Opera Ballet, London: Wesleyan University Press, 2006
  • Zeitz, Karyl Lynn, Opera: the Guide to Western Europe's Great Houses, Santa Fe, Nuevu México: John Muir Publications, 1991. ISBN 0-945465-81-5

Enllaces esternos

Listed in the following categories:
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
Carmen Lawrence
6 January 2017
This is a fantastically beautiful opera house and I imagine that anything one views here would be great. Great choice of music/dance and Chagall's ceiling is worth visiting in its own right.
Nico Pitney
4 June 2014
One of the most beautiful landmarks in Paris. Reserve a spot in one of the guided tours, you will marvel at the architecture.
Gabi Bulumac
2 May 2016
Probably the most famous Opera house in the world and one of the most impressive landmarks in Paris without any doubt ????????????
Luis Castro
23 June 2015
Incredible architecture and scenic views from Paris. You will see lots of married people taking their pictures here. It's just beautiful. The entrance is €6 if you are younger than 25.
RAKAN
4 September 2023
Beautiful and great building done by architect Charles Garnier's plans and designs it which are representative of the Napoleon III style.✨????
Corentin Combalbert
8 December 2018
One of my favourite buildings in Paris (before Eiffel Tower !) This palace is so wonderful, I'll advise you to do the escape game inside to discover it.
Load more comments
foursquare.com

Hotels nearby

See all hotels See all
Magnificent Studio Heart of Paris

starting $87

Melia Paris Notre-Dame

starting $678

Hotel Les Rives de Notre Dame

starting $606

Hotel Le Notre Dame

starting $299

Hotel Henri IV Rive Gauche

starting $249

Hotel Esmeralda

starting $99

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Place de l'Opéra

The Place de l'Opéra is a square in the 9th arrondissement of Paris,

Add to wishlist
I've been here
Visited
Café de la Paix

Café de la Paix is a famous café in the 9th arrondissement of Paris, F

Add to wishlist
I've been here
Visited
Harry's New York Bar

Harry's New York Bar is a well-known bar in Paris, France.

Add to wishlist
I've been here
Visited
Paris Olympia

Paris Olympia is a music hall at 28, Blvd. des Capucines, in the 9th

Add to wishlist
I've been here
Visited
Place Vendôme

Place Vendôme is a square in the 1st arrondissement of Paris, France,

Add to wishlist
I've been here
Visited
Columna Vendôme

Add to wishlist
I've been here
Visited
Église de la Madeleine

L'église de la Madeleine (more formally, L'église S

Add to wishlist
I've been here
Visited
Le Chabanais

Le Chabanais was one of the best known and most luxurious brothels in

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Royal Opera House

The Royal Opera House is an opera house and major performing arts

Add to wishlist
I've been here
Visited
Metropolitan Opera

The Metropolitan Opera Association of New York City, founded in April

Add to wishlist
I've been here
Visited
Ópera de Sídney

Ópera de Sídney 2

Add to wishlist
I've been here
Visited
Odessa Opera and Ballet Theater

The Odessa National Academic Theatre of Opera and Ballet is the oldest

Add to wishlist
I've been here
Visited
Teatro Massimo

The Teatro Massimo Vittorio Emanuele is an opera house and opera

See all similar places