Mi Teleférico

Categoría:Wikipedia:Correxir </td><tr><th scope="row" style="text-align:left;width: 40%;">Direición</th><td>

Bolivia</td></tr><tr><th scope="row" style="text-align:left;width: 40%;">Coordenaes</th><td> 16°30′S 68°09′O / 16.5°S 68.15°O / -16.5; -68.15Coordenaes: 16°30′S 68°09′O / 16.5°S 68.15°O / -16.5; -68.15Categoría:Coordenaes en Wikidata</td></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center">

Mi Teleférico alcuéntrase en Bolivia
link=
Mi Teleférico
Mi Teleférico (Bolivia)
</td></tr><tr><th colspan="2" style="text-align:center;background-color: #bbb;">Historia</th></tr><tr><th colspan="2" style="text-align:center;background-color: #bbb;">Organigrama</th></tr><tr><th scope="row" style="text-align:left;width: 40%;">Dueñu</th><td>

Gobierno de Bolivia (es) link=https://www.wikidata.org/wiki/Q56706557?uselang=ast</td></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center"> Web oficial</td></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:right">link=d:Q16472522</td></tr></table>Categoría:Wikipedia:Organizaciones que necesiten imáxenes Mi Teleférico, tamién llamáu Teleféricu La Paz - El Alto, ye'l sistema de tresporte aereu por cable, que xune distintos puntos de les ciudaes de La Paz y El Alto (Bolivia) y empecipió operaciones el 30 de mayu de 2014. Desque fueron concluyíes los sos trés primeres llinies, ye'l Teleféricu de Tresporte Urbanu más llargu del mundu.

Por cuenta de la entrevesgada topografía de la ciudá de La Paz, que ta llena de serranías, arrodiada de cadenes montascoses, ríos diversos, ye bien difícil tener aveníes expeditas pal tresporte. A pesar d'ello, la ciudá sigue creciendo, pero'l tresporte convertir nuna dificultá mayor na ciudá. Por cuenta de esto, un teleféricu convertir nuna escelente midida de mitigación al problema del tresporte, cuidao que precisamente utiliza los cambeos d'altor, cuetos y montes, pa realizar un tresporte más rápidu en forma direuta (llinia recta) ensin necesidá de circular por complexes cais serpenteantes que tienen d'afaese a la difícil topografía.

El sistema pretende resolver diversos problemes al empar, como'l precariu serviciu de tresporte públicu que nun puede faer frente a la creciente demanda de los usuarios y los gastos significativos”, en tiempu y dineru, qu'implica'l movilizase ente dambes ciudaes. Amás el tráficu caóticu y con altos niveles de contaminación ambiental y auditiva, y la creciente demanda de gasolina y diésel, que son subvencionaes pol Estáu.

Dende la so inauguración Mi Teleférico convirtióse nuna visita obligada pa tolos visitantes de la ciudá, siendo d'esta manera agora unu de los sos principales curiosos turísticos.

El costo del pasaxe en cada ruta ye de 3 bolivianos per persona. El serviciu dexa tresportar una bicicleta, y nesi casu el costo xube al doble.

Historia

Nos años 70 na xestión edil de Mario Mercado Vaca Guzmán un equipu de planificadores proyeutó un Teleféricu que xunía la Ceya del Altu cola Zona de la Florida.

L'añu 1968 el PNUD, al traviés d'una firma suiza, realizó un ante proyeutu de funicular soterrañu que xuniría San Francisco col Altu, con una parada nel Campusantu Xeneral, que refugóse pol so eleváu costo.

Na xestión del alcalde Ronald MacLean Abaroa, polos años 90, fíxose un estudiu de factibilidad pa la construcción d'un teleféricu ente les ciudaes de La Paz y El Alto. El proyeutu xuniría La Ceya cola Plaza de San Francisco. Los puntos más revesosos yeren el costo de pasaxe, la poca capacidá de llevar pasaxeros y la cercanía cola Basílica Menor de San Francisco. En campaña eleutoral el candidatu del partíu Concencia de Patria CONDEPA, Julio Mantiella acotaba l'impautu social qu'implica la perda d'empléu de los choferes de minibuses qu'utilicen l'autopista La Paz-El Alto, amás de la perda de privacidá.

Metro aereu, como promesa de la candidata a alcaldesa, de CONDEPA (antes opuesta al proyeutu), Mónica Medina, modificó la idea orixinal d'una llinia, por una rede de llinies de teleféricos interconectaos con un centru distribuidor nel cuetu Laikakota.

En 2003, na xestión del alcalde paceño Juan del Granado, el proyeutu volvió a la mesa, pero especificaciones como l'allugamientu de les torres, paralizaron la obra. Pa esi momentu camudó la terminal de San Francisco pela cancha Zapata detrás del Monobloc de la Universidá Mayor de San Andrés, sicasí los puntos polémicos yeren los mesmos.

Vista de la Llinia Mariella En 2011 el Gobiernu Municipal de La Paz efectuó un estudiu de la demanda, determinando que al día realizábense 1.7 millones de viaxes nel conceyu, qu'inclúin los percorríos ente La Paz y El Altu —trescientos cincuenta mil viaxes— ente villes, ente fasteres y escontra el centru paceño.

En xunetu de 2012, el Presidente de Bolivia, Evo Morales Ayma, unvia a l'Asamblea llexislativa plurinacional un proyeutu de llei pa la construcción d'un teleféricu que va coneutar El Alto col centru y el sur de La Paz. El Xefe d'Estáu convocó a los alcaldes de la ciudá de La Paz, Luis Revilla, de la ciudá d'El Alto, Édgar Patana y al gobernador del departamentu de La Paz, César Cocarico, a participar nesti megaproyecto, que s'executaría so la modalidá de contratación direuta pa da-y celeridad. El proyeutu sería financiáu pola Ayalga Xeneral de la nación de manera histórica con un préstamu internu con un creitu del Bancu Central de Bolivia. El teleféricu foi inauguráu y empecipió les sos operaciones el 30 de mayu de 2014.

Interrupciones del sistema y obres inconclusas

Dende los primeros díes de funcionamientu del sistema, presentáronse interrupciones de 2 hasta 25 minutos, que son atribuyíes a problemes téunicos y a protocolos de seguridá de los usuarios.

Otru de los aspeutos que xenera polémica ye la puesta en marcha de la llinia mariella con obres inconclusas, la más notable ye la estación Chuqui Apu, que atópase nun sector de la ciudá hasta esi momentu inhabitado, polo tanto de mal accesu. Por cuenta de lo anterior los usuarios tienen que caminar delles cortes sobre víes angostes y de material suelto, tantu pa ingresar como pa salir de la estación, xenerando tamién congestionamiento onde nun yera común antes del proyeutu

Derrumbe de barreres xeográfiques y choque cultural

A poco tiempu de la puesta n'operación de la Llinia Verde, vecinos del barriu d'Irpavi y redoma (barrios residenciales y acomodaos), fixeron pública la so molestia al traviés de les redes sociales por cuenta de les distintes conductes de los vecinos d'El Altu, qu'agora allegaben en gran númberu a la zona. Espublizáronse fotografíes de persones sentaes y echaes nel interior del MegaCenter (modernu centru comercial de la ciudá). Estes reacciones fueron catalogaes como racistes pol Viceministru de Descolonización, Félix Cárdenas. Los sucesos sacaron a la lluz el contraste de les distintes sociedaes que componen los dos urbes, tema analizada na película boliviana Zona Sur.

Incidente de cayida d'árbol

A les 19:45 del 14 de febreru de 2015 (empiezu de los feriaos d'Antroxu), un árbol de eucaliptus cayó cutíu una cabina vacida de la llinia mariella nel trayeutu Quta Uma - Suphu Kachi y sacando el cable de la polea guía de les torres 26 y 27, lo que detuvo'l sistema dexando atrapaos a 40 ocupantes de les cabines por más de tres hores. Del incidente resultaron 18 pasaxeros con distintes feríes, ensin mayores daños personales de considerancia nin materiales.

Discutiniu de la Llinia Blanca

Col empiezu de la construcción de la llinia blanca, en xunu de 2015, surdieron voces de refuga, encabezaes principalmente pol Alcalde de La Paz Luis Revilla. L'alcalde propón un cambéu de trazu de la llinia, indicando qu'esi cambéu coincide cola propuesta orixinal del presidente de la república. La empresa constructora indica que tal cambéu de trazu va costar munchos millones de perda, cosa que l'alcalde niega. Otra institución que fizo conocer la so inconformidad con esti proyeutu ye la Xunta de Vecinos de Miraflores, que manifiesta la so esmolición ante la posibilidá de destrucción del patrimoniu, dañu ambiental por perda d'árees verdes y l'eventual devaluación inmobiliaria por causa de la construcción d'una llinia qu'ocupe'l centru de l'Avenida Busch.[ensin referencies]Categoría:Wikipedia:Artículos con datos ensin referencies El día 2 de xunetu un centenar de vecinos del barriu residencial mentáu bloquiaron momentáneamente el tráficu de l'Avenida Busch espresando'l so refugu a esti trazáu y pidiendo retomar el proyeutu orixinal que pasaría pela fastera este de la ciudá. Coles mesmes otru grupu de vecinos realizaron una contraprotesta nel centru de la ciudá de La Paz sofitando la construcción de la llinia Blanca pela Avenida Busch.[ensin referencies]Categoría:Wikipedia:Artículos con datos ensin referencies

Principales carauterístiques téuniques

El proyeutu consiste na implementación d'un sistema de Tresporte per cable (monocable), distribuyíu en 3 corredores (llinies). Les distancies averaes de cada llinia son: 2664 m na Llinia Colorada, 3883 m na Llinia Mariella, 3830 m na llinia Verde. El tiempu envaloráu de viaxe nes 3 llinies ye de 10 minutos na colorada, 16,5 minutos na mariella y 16,5 minutos na verde, con una capacidá máxima de 6000 pasaxeros per hora (xubida y baxada) per llinia y 443 cabines distribuyíes nes 3 llinies. La capacidá de cada cabina ye de 10 pasaxeros cómodamente sentaos, con una frecuencia de salida cada 12 segundos y un serviciu de 17 hores/día. van implementase 30 100 m², de superficie, distribuyíos en 11 estaciones (un doble en C. de Holguín), amás de 74 torres distribuyíes nos 10 377 metros de llargor del sistema.


Llinies y Estaciones

Anguaño les llinies colorada, mariella, verde, azul y Naranxa tán en funcionamientu. El gobiernu d'Evo Morales espera una vida útil de 40 años del teleféricu (hasta l'añu 2054), que xenere ganancies pal estáu d'USD 700 millones pa poder cubrir la inversión inicial que foi d'USD 234 millones.

Mi Teleférico
red de teleféricos (es) link=https://www.wikidata.org/wiki/Q108841058?uselang=ast
Llocalización
PaísBandera de Bolivia Bolivia
Departamento (es) link=https://www.wikidata.org/wiki/Q250050?uselang=ast</span> La Paz
Estación Jach'a Qhantu de la llinia colorada Estación Qhana Pata de la llinia mariella Estación Irpawi de la llinia verde

Llinia colorada

La Llinia Colorada foi inaugurada'l 30 de mayu de 2014, fecha onde empecipió les sos operaciones abriendo les sos puertes al públicu paceño.

Estación Significáu en

Castellán

Direición
Central/Taypi Uta Casa del Alcuentru Avenida Mancu Cápac, Ex-estación de ferrocarriles.
Campusantu/Ajayuni Llugar de les Almes Avenida Entre Ríos, detrás del Campusantu Xeneral.
16 de xunetu/Jach’a Qhathu

El Alto, zona 16 de xunetu, Avenida Panorámica Norte.

Llinia mariella

La Llinia mariella foi inaugurada'l 15 de setiembre de 2014, fecha onde empecipió les sos operaciones abriendo les sos puertes al publicó paceño.

Estación Significáu en Castellán Direición
Llibertador/Chuqi Apu Choqueyapu Ye una estación compartida cola llinia verde.
Supu Kachi Sopocachi Barriu de Sopocachi, ente les cai Miguel de Cervantes y Saavedra esquina Calle Méndez Arcos, a una corte de la Plaza España.
Buenos Aires/Quta Uma Agua del Llagu (Cotahuma) Av. Buenos Aires y Cai Moxos
Ciudad Satélite/Qhana Pata Mirador a lo cimero El Alto, Av. Panorámica. Na rexón de les antenes satelitales de televisión.

Llinia verde

La Llinia verde foi inaugurada'l 4 d'avientu de 2014, fecha onde empecipió les sos operaciones abriendo les sos puertes al publicó paceño.

Estación Significáu en Castellán Direición
Irpawi Irpavi Colexu Militar del Exércitu, al altor de cai 12 de Calacoto.
Aynacha Obrajes 17 de Obrajes al altor de la cai 17 (cerca a la ponte Esperanza)
Pata obrajes Alto Obrajes Final Av. Costanera y Av. Del Maestru
Llibertador/Chuqi Apu Choqueyapu Av. Llibertador, al altor de la Curva de Holguín (empiezu de Obrajes). Ye una estación compartida cola llinia mariella


Llinia azul

La Llinia azul foi inaugurada'l 3 de marzu de 2017, fecha onde empecipió les sos operaciones abriendo les sos puertes al publicó alteño y paceño. 

Estación Significáu en

Castellán

Direición
Feria 16 de Julio/Jacha Qhatu

Av. Panorámica, Zona La Ceya. El Alto. Comparte cola linia colorada.

Qhana Taki

Plaza Llibertái

Suma Qamaña Vivir Bien Plaza La Paz
Yatiña Uta Casa d'Estudios Av. 16 de Julio ente Sucre A y B. Universidá Publica d'El Altu.
Waña Jawira

Av. Juan Pablo II y ruta a Llábanu.

Llinia naranxa

La linia naranxa foi inaugurada'l 29 de setiembre de 2017.[1]

Estación Significáu en

Castellán

Direición
Central/Taypi Uta Casa del Alcuentru Avenida Mancu Cápac, Ex-estación de ferrocarriles de La Paz. Comparte con Linia Colorada, Zona Pura Pura.
Armentia/Riosinho Riosinho, mártir de la revolución d'Acre. Avenida Armentia, cerca al mercáu Calama.
Periferica/Apachita

Aveníes Mariniega y Juan Jose Torrez. Campusantu La Llamita. Periferica

Inalmama/ Héroes de la Revolución Plaza Gualberto Villarroel, final Avenida Busch. Zona Miraflores. Comparte con Linia Blanca.

Tarifes

Tarxeta Intelixente

Xeneral

3 Bs (42 Centavos de Dólar) por un percorríu.

Preferencial

De 1.5 Bs. (21 Centavos de Dólar) previu de trámite de tarxeta personal para: estudiantes, adultos mayores y persones discapacitaes.

Puede mercase boletos únicos y mercar una tarxeta intelixente recargable.

Conexones ya Intercambios Multimodales

El 27 d'avientu de 2014, dempués de meses operando de manera independiente, los dos sistemes de tresporte PumaKatari y Mi Teleférico conéctense, pal intercambiu de pasaxeros, na estación Chuqui Apu, asina mesmu procederáse col Bus Sariri.

Ye dende'l principiu de les sos actividaes el Bus Sariri (sistema de Buses municipales d'El Altu), cunten con paraes d'intercambiu con Mi Teleférico nes estaciones Qhana Pata y Jach’a Qhathu.

La estación de Obrajes cunta con un funicular de más 70 m de llargor, que dexa aportar a los pasaxeros dende la cai 17 de obrajes.

Sistema Unificáu o Integráu

Unificar Mi Teleférico, PumaKatari y el Wayna Bus por aciu un sistema únicu de cobru que dexe faer viaxes con un solu, entá nun tien fecha.[ensin referencies]Categoría:Wikipedia:Artículos con datos ensin referencies

Aplicación móvil Teleféricu La Paz

L'aplicación móvil cola información de Mi Teleférico ta yá disponible nes plataformes de Android y d'Apple. En dicha aplicación puede consultase les paraes de les llinies en funcionamientu y de les futures llinies según calcular les rutes que se precisen tomar pa dir d'un puntu a otru.

L'Aplicación puede atopase en Android y n'Apple sol nome de Teleféricu La Paz


Segunda fase

El 1 de xunetu de 2014, el Presidente de Bolivia Evo Morales Ayma, anunció la construcción de cinco nueves llinies interconectaes, pa los próximos años.

El 26 de xineru de 2015, promulgóse la Llei que dexa la construcción seis nueves llinies, con una inversión d'USD 450 millones y una estensión nes ciudaes de La Paz y El Alto por 20.30 quilómetros.

Estación Llinia Azul del Teleferico La Paz El Alto La Llinia Azul va partir de la Estación 16 de Julio de la Llinia Colorada (El Alto), va dirixir escontra la zona Chacaltaya, depués hasta la Universidá Pública d'El Altu y va terminar na zona de Ríu Secu.

La Llinia Naranxa, va partir de la Estación Central de La Paz, va pasar a la Plaza Riosinho hasta l'avenida Periférica y va concluyir na Plaza Villarroel, puerta d'ingresu a la zona Villa Fátima.

La Llinia Blanca, va nacer na Plaza Villarroel, va baxar escontra'l monumentu Bush, Plaza Triangular, avenida Arce y va conectase cola Llinia Mariella, na estación Del Llibertador.

La Llinia Morada, va partir de la Terminal del Tresporte Interdepartamental d'El Altu (terrenales Aduana), va llegar hasta'l Faru Murillo y va terminar nel sector Les Monxes (San José), allugáu al llau del Palaciu de Telecomunicaciones, na avenida Mariscal Santa Cruz (La Paz).

La Llinia Celeste, va empezar na Estación Irpavi, aledaña al Colexu Militar del Exércitu (onde termina la Llinia Verde), va siguir escontra Achumani y va terminar nel barriu de Cota Cota, al sur de la ciudá de La Paz.

La Linia Café (marrón), la más pequeña, va partir del monumentu Bush y va llegar hasta la zona de Villa Copacabana.

Referencies

<templatestyles src="llistaref/styles.css"/>

Enllaces esternos


Categoría:Wikipedia:TradubotCategoría:Wikipedia:Revisar traducción <templatestyles src="Plantía:Control d'autoridaes/styles.css"></templatestyles>

Categoría:Teleféricos Categoría:Bolivia Categoría:Wikipedia:Revisar traducción



Listed in the following categories:
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
There are no tips nor hints for Mi Teleférico yet. Maybe be you will be the first one to post useful information for fellow travellers? :)

Hotels nearby

See all hotels See all
Camino Real

starting $256

Hotel Berlina

starting $28

Hotel Rosario La Paz

starting $93

Las Brisas

starting $27

Inca's Room

starting $25

Hotel La Joya

starting $16

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
The Witches' Market

The Witches' Market, also known as El Mercado de las Brujas and La

Add to wishlist
I've been here
Visited
Coca Museum

The Coca Museum (in Spanish, Museo de la Coca) covers the history of

Add to wishlist
I've been here
Visited
San Francisco Church (La Paz)

The Basilica of San Francisco in the city of La Paz, Bolivia, is a

Add to wishlist
I've been here
Visited
Basilica of San Francisco, La Paz

The Basilica of San Francisco in the city of La Paz, Bolivia, is a

Add to wishlist
I've been here
Visited
Plaza San Francisco

Plaza San Francisco a major urban plaza in the city of La Paz,

Add to wishlist
I've been here
Visited
Museo San Francisco Cultural Center

The Museo San Francisco Cultural Center is a cultural institution

Add to wishlist
I've been here
Visited
National Museum of Art, Bolivia

The National Museum of Art, Palacio Diez de Medina is a museum in the

Add to wishlist
I've been here
Visited
Cathedral Basilica of Our Lady of Peace, La Paz

The Cathedral Basilica of Our Lady of Peace (Spanish: Catedral

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Vinpearl Cable Car

Vinpearl Cable Car is a 3311 metres long gondola lift, which links Hon

Add to wishlist
I've been here
Visited
Bergama Acropolis Gondola

The Bergama Acropolis Gondola (Turkish: Bergama Akropol Teleferik) is

Add to wishlist
I've been here
Visited
Montjuïc Cable Car

The Montjuïc Cable Car (español. Teleférico de Montjuïc, català. Tele

Add to wishlist
I've been here
Visited
Wings of Tatev

Wings of Tatev (Armenian: Տաթևի թևեր Tatevi tever) is a 5.7 

Add to wishlist
I've been here
Visited
Langkawi Cable Car

The Langkawi Cable Car, also known as Langkawi SkyCab, is one of the

See all similar places