Menorca

Menorca ye una de les islles principales de les Islles Baleares (España). El so nome provién de Minorica, darréu que ye menor que la islla de Mallorca.

Menorca foi declarada Reserva de Biosfera l'8 d'ochobre de 1993 pola Unesco.

Idiomes

En Menorca les llingües oficiales son el castellanu y el catalán. Como nel restu de les Islles Baleares, el catalán fálase como heriedu de la invasión de la islla en 1287 por Alfonsu III d'Aragón. Concretamente, fálase una variedá dialectal del catalán denominada menorquín. Ye paecíu al mallorquín y más similar al d'Eivissa. El menorquín destaca en rellación coles otres variedaes baleáriques a que tien munches semeyances colos falares de Cataluña, au neutralicen la o átona en u, o que nun se fai usu de los artículos "salats" neutros so y sos, y sí en cambiu del "sa" y "es" (artículos 'la' y 'el' en catalán estándar). Debíu a la conquista británica caltiénense un gran númberu d'anglicismos como por exemplu "xoc" ('tiza', n'inglés chalk; en catalán estándar "guix"). Tamién Menorca tien determinaes pallabres y espresiones que provienen del francés, debíu a que tamién la islla foi una dependencia francesa durante más de 7 años; por exemplu, en Ciutadella y en Ferreries la bicicleta ye denominada "velo", como nel idioma francés, y a Maó y Alaior se les embrive'l so nome en menorquín diciendo "Mô" y "Lô" respeutivamente, cosa que ye rara nel catalán porque nesti idioma nun esiste la lletra ô.

Hestoria

Prehistoria y Edá Antigua

Dende les primeres civilizaciones presentes na islla, numberosos pueblos turnáronse'l poder del territoriu.

A una primera etapa de civilización primitiva, supuestamente d'orixe peninsular, siguió-y otra mui brillante na Edá del Bronce, conocida como talayótica, carauterizada por construcciones megalítiques similares a les de Mallorca, Cerdeña o Malta, si bien con dalgunos elementos orixinales como son les taules.

A les visites de fenicios a la que denominaben Nura (Tierra de Fueu) y griegos focenses quienes la nomaben Meloussa (llugar de ganáu), de forma pacífica pa establecer venceyos comerciales siguió la de los cartaxineses con distinta actitú. Desembarcaron a les órdenes de Magón, hermanu d'Aníbal y reclutaron a la fuerza a los arteros flonderos baleares, que foron protagonistes destacaos nes Guerres Púniques. Los cartaxineses fundaron, nel sieglu VII a. C. los enclaves de Jamma (actual Ciutadella de Menorca, y Magon, Maó). La cultura talayótica perduraría en Menorca más allá de que Quintu Ceciliu Metelu (que recibiría más tarde'l sobrenome de Balearicus), conquistara la islla pa la República romana nel añu 123 a. C. (xunto col restu de les Baleares).

Nel añu 427 la islla vivió la conquista de los vándalos. Supuestamente Menorca convirtióse en territoriu bizantín a la cayida del reinu vándalu, conquistada por Belisariu. Sía que non siguen sieglos d'escuridá y aislamientu, nos que la islla foi atacada por normandos y árabes.

Menorca islámica

Los árabes nun s'asitiaron definitivamente en Menorca fasta l'añu 903, en que foi conquistada y xunida al Califatu de Córdoba. A pesar de la tardida conquista, la islamización de la islla foi intensa. En 1232, tres años dempués de la conquista de Mallorca por Xaime I el Conquistador, la Menorca musulmana fíxose tributaria de la Corona d'Aragón, permaneciendo con una importante autonomía mediu sieglu más.

Reconquista cristiana: el reinu de Mallorca na Corona d'Aragón

La islla foi conquistada por Alfonsu III d'Aragón el 17 de xineru de 1287, festividá de San Antón, (ésta ye la razón de qu'el 17 de xineru sía'l día de Menorca o "Diada"), que, según Ramón Muntaner, procedió a la deportación y venta como esclavos de la población musulmana que moraba na islla y so posible repoblación con colonos catalanes. Sicasí otros reputaos historiadores, como Dª Mª Luisa Serra, afirmen qu'esta repoblación nun foi tal, yá qu'el númberu de colonos qu'instaláronse na islla, procedentes de tola Corona d'Aragón foron mui inferiores en númberu a la población que permaneció y que foron reabsorbíos pola mesma. So sucesor Xaime II el Xustu diósela a Xaime II de Mallorca tres el tratáu d'Anagni (1295), pasando a formar parte del Reinu de Mallorca. En 1343, Pedru el Ceremoniosu arrampuña Menorca al rei de Mallorca, Xaime III (paso previu a la propia desaparición del reinu, anexionáu a la Corona d'Aragón).

La Menorca de la corona d'Aragón beneficiose de la rellumanza marítimo y comercial de dicha corona, pero a partir de finales del sieglu XIV, la islla esperimenta un drásticu procesu de despoblación y decadencia económica. Esti procesu algamó cotes alarmantes nos sieglos XV y XVI, debíu a pluralidá de motivos. Fundamentalmente les lluches sociales ente los campesinos y l'aristocracia, similares y coetanees a les Xermaníes del reinu de Valencia y de Mallorca o a les de la revuelta catalana contra Xuan II. Tamién influyeron los ataques otomanos, que saquearon y destruyeron Maó (1535, pol corsariu otomanu Aruj, gobernador d'Arxel pa la Sublime Puerta asina como hermano del que foi l'almirante otomanu Jeireddín Barbarroja y la entonces capital Ciutadella (1558, pol corsariu otomanu Piali, lo qu'amenació cola despoblación casi absoluta de la islla.

Museus

  • Casa Museo del Pintor Torrent Ciutadella de Menorca

Personalidades

  • José Roberto Torrent Prats (1904-1990) Hijo Ilustre de Ciutadella de Menorca

Platos típicos

Queso D.O. Mahón-Menorca, Sobrasada, Carnixua, Camot o Cuixot, Oliaigua, Caldereta de llagosta, Coca bamba, Pastissets, Formatjades, Carquiñols, Amargos, Crespells, Ensaimades, Arroz con pates de centollu y Gin amb llimonada.

Conceyos

Los conceyos principales son Ciutadella de Menorca (tamién nomada Ciudadela) y Maó (tamién nomada Mahón). La islla estrémase, administrativamente, nos siguientes conceyos:

  • Alaior (Alayor en castellanu), ciudá industrial y universitaria (UIB);
  • Villacarlos (Es Castell); fundada polos ingleses durante la so segunda dominación insular.
  • Ciutadella de Menorca, antigua capital de la islla, see episcopal y conceyu más pobláu;
  • Ferreries (Ferrerías);
  • Maó (Mahón en castellanu), centru administrativu y aeroportuariu;
  • Mercadal (Es Mercadal), conceyu nel cual tamién allúgase Fornells;
  • Es Migjorn Gran;
  • Sant Lluis (San Luis), fundada polos franceses nel septeniu del so dominiu insular.
Listed in the following categories:
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
elena
20 July 2013
Me voy de la isla con muy buen sabor de boca..gente encantadora y muy amable..playas estupendas..un clima envidiable..muy buenos recuerdos que me llevo..gracias a todas las personas que he conocido..
Jondarru Gatxaga
28 August 2013
Estupenda isla.Merece la pena visitarla
Alberto Valls
8 March 2013
saludos desde menorca
Load more comments
foursquare.com

Hotels nearby

See all hotels See all
Hotel Rural Binigaus Vell

starting $296

Hotel 55 Santo Tomas

starting $191

Globales Lord Nelson Only Adults

starting $103

Sol Beach House Menorca - Adults Only

starting $257

Apartamentos Vistamar

starting $190

S'Engolidor Restaurante & Fonda

starting $116

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Castle of Santa Àgueda

The Castle of Santa Àgueda (Arabized: Sent Agaiz) is found in the

Add to wishlist
I've been here
Visited
Naveta des Tudons

The Naveta des Tudons is the most famous megalithic chamber tomb in

Add to wishlist
I've been here
Visited
Cathedral of Minorca

The Cathedral Basilica of Minorca, the cathedral of Minorca, was

Add to wishlist
I've been here
Visited
Cuevas del Drach

The caves of the Drach are four great caves that are located in the

Add to wishlist
I've been here
Visited
Coves dels Hams

The Coves Dels Hams (Castilian: Cuevas Dels Hams, English: 'Fishhook

Add to wishlist
I've been here
Visited
Mallorca

Mallorca

Add to wishlist
I've been here
Visited
Es Pontàs

Es Pontàs is a natural arch in the southeastern part of the island of

Add to wishlist
I've been here
Visited
Palma de Mallorca Airport

Palma de Mallorca Airport (Catalan: Aeroport de Palma de Mallorca,

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Forest of Fontainebleau

The forest of Fontainebleau is a mixed deciduous forest lying sixty

Add to wishlist
I've been here
Visited
Lainzer Tiergarten

The Lainzer Tiergarten is a 24.50 km² (6,054-acre) wildlife preserve

Add to wishlist
I've been here
Visited
Isla Manitoulin (llagu Hurón)

La isla Manitoulin (n'inglés Manitoulin Island) ta nel llagu Furón y p

Add to wishlist
I've been here
Visited
Swabian Alb

The Swabian Alb (Deutsch. Schwäbische Alb) is a low mountain range in

Add to wishlist
I've been here
Visited
Archipelago of San Andrés, Providencia and Santa Catalina

Archipelago of San Andrés, Providencia and Santa Catalina or

See all similar places