Guéiser

Un guéiser (islandés Geysir, nome d'una terma en Haukadalur, Islandia, del verbu geysa, 'emanar') ye un tipu especial de fonte termal qu'emite dacuando una columna de agua caliente y vapor al aire.

El famosu Geysir d'Islandia ye'l que dio'l nome común de guéiser a estes fontes termales. Dende 2006, el Geysir ta agordonáu por motivos de seguridá. Otru famosu guéiser que s'atopa a 25 m, el Strokkur, puede vese espulsando remexos d'agua caliente cada 14 minutos. Nel parque de Haukadalur atópense un total de seis géiseres.

La formación de géiseres rique una hidrogeología favorable qu'esiste solo en delles partes del planeta, polo que son un fenómenu bastante estrañu. Esisten cerca de 1000 alredor del planeta, de los cualos casi la metá tán allugaos nel parque nacional de Yellowstone, Estaos Xuníos.

L'actividá d'erupción de los géiseres puede camudar o cesar por cuenta de la deposición de minerales dientro de los conductos —tuberíes— internos del guéiser, al intercambiar funciones con fontes termales cercanes, pola influencia de terremotos, o por causa de la intervención humana.

Erupciones

1. El vapor sale de l'agua caliente
2. L'agua empezar a enchir
3. La tensión superficial ruémpese
4. L'agua lliberada ye espulsada escontra riba y torna

L'actividá de los géiseres, como toa actividá de fonte termal, ye causada pol contactu ente l'agua superficial y roques calecíes pol magma allugáu subterráneamente. L'agua calecida geotérmicamente torna a la superficie por conveición al traviés de roques poroses y quebraes. Los géiseres estremar de les demás fontes termales pola so estructura soterraña; munchos consisten nuna pequena abertura a la superficie conectada con unu o más tubos soterraños que conecten coles reserves d'agua.

A midida que el guéiser enllénase, l'agua más superficial va esfreciéndose, pero por cuenta de lo estrecho del conductu, l'enfriamientu conectivo de l'agua na reserva ye imposible. L'agua frío de la superficie ye primida dende embaxo pel agua caliente, asemeyándose a la tapa d'una olla a presión, faciendo que l'agua de reserva se sobrecaliente, calteniendo'l líquidu a temperatures cimeres al so puntu de ebullición.

A lo último, la temperatura del fondu del guéiser empieza a xubir algamando'l puntu de ebullición; les burbuyes del vapor xuben hasta la punta del conductu. Al travesar el cráter del guéiser, daqué d'agua énchese y chisca escontra fuera, amenorgando l'anchor de la columna y la presión de l'agua qu'hai debaxo. Con esti escape de presión, l'agua sobrecalentada entemecer col vapor, ebulliendo violentamente pola columna. La espluma resultante ente'l vapor y l'agua caliente ye espulsada fora del guéiser.

L'agua restante nel guéiser va esfreciéndose y l'erupción remata; l'agua caliente empezar a penerar nuevamente dientro del depósitu, y el ciclu empieza de nuevu. La duración de les erupciones y el tiempu ente una y otra varien según el guéiser; Strokkur n'Islandia rutia dellos segundos cada 14 minutos, ente que el Grand Geyser nos Estaos Xuníos eclosiona mientres unos 10 minutos cada 8 o 12 hores.

Tipos de guéiser

Hai dos tipos de guéiser:

  • géiseres de fonte, que rutien d'estanques d'agua, típicamente en series d'esplosiones intenses, inclusive violentes.
  • géiseres de conu, que rutien de conos o montículos de tremaos siliciosos (tamién conocíos como geiserita), davezu en remexos estables que duren dende unos pocos segundos a munchos minutos. Old Faithful, probablemente'l más famosu guéiser del Parque nacional de Yellowstone, ye un exemplu de guéiser de conu.

Les intenses fuerces transitories dientro de los géiseres son la principal razón de la so rareza. Hai munches zones volcániques nel planeta que tienen fontes termales, olles de folla (solfatares) y fumaroles, pero bien poques tienen géiseres. Esto ye por cuenta de que en munchos llugares, inclusive onde esisten otres condiciones pa l'actividá de géiseres, les estructures de roques son débiles, y les erupciones erosionan les canales y destrúin rápido los géiseres.

La mayoría de los géiseres formar en llugares onde hai roques volcániques como la riolita, que eslleir n'agua caliente y forma depósitos minerales llamaos tremaos xilizos, o geiseritas, xuntu al interior de los sistemes de cañeríes. Al traviés del tiempu, estos depósitos consoliden la roca firmemente, reforzando les parés de la canal y dexándo-y al guéiser persistir.

Los géiseres son un fenómenu bastante fráxil y si dalguna condición nel so ambiente camuda pueden «morrer». Munchos géiseres fueron destruyíos por cuenta de que la xente refundia bagazos y escombros nellos; otros cesaron les sos erupciones motiváu al amenorgamientu de l'agua per parte del consumu de plantes de enerxía geotérmica. El Gran Geysir d'Islandia tenía periodos d'actividá y reposu. Mientres los llargos periodos de reposu, les erupciones fueron inducíes artificialmente polos humanos —siempres pa ocasiones especiales— cola adición de tensoactivos na agua. Estes actividaes fueron cesaes yá que les erupciones forzaes estropiaron la estructura del guéiser, especialmente'l sistema de cañeríes. Depués d'un terremotu en Islandia nel 2000, el guéiser volver en cierta manera más activu. De primeres el guéiser rutiaba cerca d'ocho veces per día. En xunetu de 2003, Geysir entraba n'erupción delles vegaes per selmana.

El colores específicos d'un guéiser deriven del fechu de qu'a pesar d'esistir aparentes condiciones severes, de cutiu atópase vida dientro d'ellos (ya inclusive en hábitats de temperatures más elevaes) na forma de procariotas termofílicas. Nenguna de les eucariotes conocíes puede sobrevivir n'ambientes sobre los 60 °C.

Nos años 1960, cuando la investigación de la bioloxía de géiseres apaeció per primer vegada, los científicos taben convencíos de que nenguna forma de vida podía sobrevivir en temperatures cimeres a 73 °C —la llende cimera pa la supervivencia de les cianobacteries, una y bones la estructura de proteínes importantes y el acedu desoxirribonucleico destruyiríense–. La temperatura óptima pa la bacteria termofílica asítiose inclusive per debaxo de l'anterior, cerca de los 55 °C.

Sicasí, les observaciones probaron que ye posible la vida en temperatures elevaes, inclusive delles bacteries prefieren temperatures cimeres al puntu de ebullición de l'agua. Docenes d'eses bacteries son conocíes anguaño. Les termófilas prefieren temperatures ente 50 y 70 °C ente que les hipertermófilas crecen en temperatures tan alzaes como 80 o 110 °C. Como tienen enzimes que caltienen la so actividá inclusive a elevaes temperatures, fueron usaes como fonte de ferramientes termoestables, que son importantes en medicina y biotecnoloxía, por casu pa crear antibióticos, plásticos, deterxentes (pol usu d'enzimes estables al calor como lipases, pululanases y proteases), y productos lleldaos (el etanol ye producíu). El fechu de qu'esi tipu de bacteries esistan da esperances d'atopar vida n'otros oxetos astronómicos, dientro o fora del nuesu sistema solar. Ente estos, el primeru n'afayase y el más importante pa la biotecnoloxía ye'l Thermus aquaticus.

Númberu y distribución

Artículu principal:

Los géiseres son bastante raros, riquiendo una combinación de agua y calor y casuales cañeríes. Esta combinación esiste en pocos llugares de la Tierra. Los siete campos de géiseres más grandes del mundu son los siguientes:

  1. Parque nacional de Yellowstone, Wyoming, Estaos Xuníos.
  2. Reserva natural Kronotski, Península de Kamchatka, Rusia.
  3. El Tatio, Rexón de Atacama, Chile.
  4. Zona Volcánica Taupo, Waikato, Nueva Zelanda.
  5. Haukadalur, Vesturland, Islandia.
  6. Volcán Copahue, Provincia del Neuquén - Alto Biobío, Arxentina - Chile
  7. Sol de Mañana, (a una altitú de 4850 msnm) Departamentu de Potosí, Bolivia.

Hubo dos grandes campos de géiseres en Nevada —Beowawe y Steamboat Springs— pero fueron destruyíos pola instalación de plantes d'enerxía geotérmica cerca del llugar. Tres la instalación de les plantes, les perforaciones amenorgaron el calor y l'agua soterraño acumulada hasta'l puntu que l'actividá de los géiseres nun pudo siguir.

Hai otros géiseres individuales alredor del mundu, en California, El Salvador, Perú, Bolivia, México, Dominica, Azores, Kenia y Xapón, pero non más agrupaciones d'ellos.

Yellowstone ye la reserva más grande, teniendo cientos de fontes termales, y ente trescientos y quinientos géiseres. Yellowstone tien al guéiser más altu (Steamboat Geyser en Norris Geyser Basin) y el más conocíu (Old Faithful en Upper Geyser Basin).

Munchos géiseres de Nueva Zelanda fueron destruyíos nel últimu sieglu. Ente que otros hanse escastáu o vueltu inactivos por causes naturales. La mayor reserva ye Whakarewarewa en Rotorua. Dos tercios de los géiseres de Orakei Korako fueron anubiertos pola presa hidroeléctrica de Ohakuri en 1961. El campu Wairakei perdióse por cuenta de una planta geotérmica en 1958. El campu Taupo Spa perdióse cuando'l nivel del ríu Waikato foi alteriáu nos años 1950. El campu Rotomahana foi destruyíu pola erupción del monte Tarawera en 1886. El Guéiser Waimangu qu'esistió ente 1900 y 1904 foi'l guéiser más grande enxamás conocíu. Dexó de tar activu entós que un derrumbe cubriera'l so cráter. Unos pocos géiseres entá esisten na zona volcánica de Taupo como Ketetahi, Tokaanu y Waiotapu.

Erupciones estraterrestres

Los géiseres nun son un fenómenu esclusivu del planeta Tierra. Fontes que rutien nitróxenu líquidu fueron reparaes en Tritón, lluna de Neptuno. Estos fenómenos fueron denominaos como géiseres. En Tritón, los géiseres paecen ser conducíos pol calor solar en cuenta de enerxía geotérmica. El nitróxenu, n'estáu líquidu por una especie de efectu invernaderu, puede algamar l'altor de 8 km al ser espulsáu.

La misión Cassini-Huygens demostró que la lluna Encélado de Saturno tien verdaderos géiseres d'agua, siendo claramente fotografiaos, nun exemplu del los llamaos criovolcanes. Los espertos consideren que dalgún fenómenu (inda por esplicar) calez el sosuelu xeláu de la lluna y forma reservorios de agua líquida, que por presión acumulada lleguen a romper el xelu superficial y vertise nel espaciu del Aníu Y de Saturno. De fechu créese que dichu Aníu Y ta fechu de les eyecciones de Encélado.

Géiseres en Tritón

Una de les grandes sorpreses de la esploración del Voyager 2 en Neptuno en 1989 foi'l descubrimientu de géiseres na so lluna, Tritón. Los astrónomos acolumbraron vapor que s'estendía unos 8 km sobre la superficie, y material depositáu a unos 15 km curso embaxo.

Tolos géiseres reparaos taben allugaos ente los 40° y 60°S, cercanu a la parte subpolar de Tritón. Esto indica que'l calentamientu solar, anque débil por cuenta de la distancia, probablemente tien un rol crucial. Esto asocede yá que la superficie de Tritón consiste probablemente nuna capa semitresparente de nitróxenu xeláu, lo cual crea una especie de efectu invernaderu, caleciendo'l material xelao asitiáu per debaxo de la capa hasta que ruempe la superficie nuna erupción. Una medría de la temperatura de solu 4 K percima de la temperatura ambiente de la superficie, asitiada en 38 K, puede provocar erupciones a diches altores reparaos.

La enerxía geotérmica pue ser importante tamién. Escepcionalmente pa un satélite grande, Tritón orbita alredor de Neptuno nuna órbita retrograda—lo cual significa que se mueve na dirección contraria a la rotación de Neptuno. Esto xenera fuerces de marea que tán provocando que la órbita de Tritón decaiga, lo cual implica qu'en dellos miles de millones d'años va algamar el so llende de Roche con Neptuno. Les fuerces de marea pueden inclusive xenerar calor dientro de Tritón, de la mesma nel que la gravedá del planeta Xúpiter xenera fuerces de marea na lluna Ío que conducen la so estrema actividá volcánica.

Cada erupción d'un guéiser de Tritón puede durar hasta un añu, y mientres esti tiempu, cerca de 0,1 km³ de material puede ser depositáu na dirección del vientu. Les imaxes del Voyager del hemisferiu sur de Tritón amuesen munches rayes de material escuro depositáu pola actividá de los géiseres.

Vease tamién

  • Agües termales
  • Fonte hidrotermal
  • The Geysers, California. (n'inglés)

Referencies

Bibliografía

  • Glennon, J.A., Pfaff, R.M. (2003). The extraordinary thermal activity of El Tatio Geyser Field, Antofagasta Region, Chile, Asociación d'Observación y Estudiu de Géisers (GOSA) Transacciones, vol 8. pp. 31-78.
  • Rinehart, J.S. (1980) Geysers and Geothermal Energy. Springer-Verlag, 223 p.
  • Schreier, Carl (2003). Yellowstone's geysers, hot springs and fumaroles (Field guide) (2ª ed.). Homestead Pub. ISBN 0-943972-09-4.

Enllaces esternos

Listed in the following categories:
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
Righi Travel Like a Local
4 September 2014
Part of the infamous Golden Circle, this Geysir park is exploited to the max for mass tourism. If you want to enjoy it in peace (assuming it's summer) visit it at midnight for a unique experience.
Iceland
14 January 2011
This is my Geysir. I know it is sleeping, and my Strokkur is erupting more right now (but all the geysers in the world are named after it, so please show some respect and try not to fall into it).
Murat
24 January 2015
Part of a Golden Circle Tour. It is strickingly amazing. Be careful, it is 80-100 degrees, and don't step on anywhere other than designated walking pavement. It is really hot!
Majed Alashari
10 August 2019
Amazing Geysir & the most beautiful geysir in Iceland. Water explosion is every 2 minutes so prepare your camera to take a nice picture.
Soumyanjalee Mahapatra
7 October 2017
Nature can be so phenomenal!!! This place is definitely a crowd puller.. loved the experience of the geysir shooting up.. red soil.. boiling water.. had never imagined such things could be real..
Gmzinwndrlnd
27 November 2017
Coğrafya dersinde öğrendiğimiz gayzerlerin kelime kökeninin geldiği yer, ve doğa harikası ????
Load more comments
foursquare.com

Hotels nearby

See all hotels See all
Grimsborgir - Your Holiday Home in Iceland

starting $454

Icelandair Hotel Fludir

starting $0

Icelandair Hotel Fludir

starting $194

Golden Circle Apartments

starting $145

Hotel Edda ML Laugarvatn

starting $118

Minniborgir Cottages

starting $103

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Strokkur

Strokkur (Icelandic for 'churn') is a geyser in the geothermic region

Add to wishlist
I've been here
Visited
Gullfoss

Gullfoss (i. y. Cascada Dorada) ye un tabayón asitiáu nel cañón del

Add to wishlist
I've been here
Visited
Faxi

Faxi o Vatnsleysufoss ye una cascada d'Islandia asitiada en Círculu

Add to wishlist
I've been here
Visited
Secret Lagoon Flúðir

Secret Lagoon Flúðir är en varm källa i republiken Island. Den lig

Add to wishlist
I've been here
Visited
Laugarvatn

Laugarvatn is a lake in the south of Iceland. It is a bit smaller than

Add to wishlist
I've been here
Visited
Apavatn

Apavatn is a lake in southwest Iceland. With a surface area of around

Add to wishlist
I've been here
Visited
Hjálparfoss

Hjálparfoss is one of several waterfalls in the south of Iceland

Add to wishlist
I've been here
Visited
Háifoss

The waterfall Háifoss is situated near the volcano Hekla in the south

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Old Faithful

Old Faithful is a cone geyser located in Wyoming, in Yellowstone

Add to wishlist
I've been here
Visited
Strokkur

Strokkur (Icelandic for 'churn') is a geyser in the geothermic region

Add to wishlist
I've been here
Visited
La Bufadora

La Bufadora is a marine geyser or blowhole located on the Punta Banda

Add to wishlist
I've been here
Visited
El Tatio

El Tatio is a geyser field located within the Andes Mountains of

Add to wishlist
I've been here
Visited
Excelsior Geyser

Excelsior Geyser, now known as Excelsior Geyser Crater, is a hot

See all similar places