Gran Muralla China

  1. REDIRECCIÓN .

La Gran Muralla China (chinu tradicional: 長城, chinu simplificáu: 长城, pinyin: Cháng Chéng, "Llarga fortaleza") o (chinu simplificáu: 万里长城; chinu tradicional: 萬里長城; pinyin: Wànlǐ Chángchéng; lliteral "la llarga muralla de 10.000 Li (里)") ye una antigua fortificación china construyida y reconstruyida ente'l sieglu V a. C. y el sieglu XVI pa protexer la frontera norte del imperiu Chinu mientres les socesives dinastíes imperiales de los ataques de los nómades xiongnu de Mongolia y Manchuria.

Cuntando les sos ramificaciones y construcciones secundaries, calcúlase que tien 8.851,8 kilómetros de llargu, dende la frontera con Coria en cantu del ríu Yalu hasta'l desiertu de Gobi a lo llargo d'un arcu que delinea aprosimao'l cantu sur de Mongolia Interior, anque al día de güei namái se caltién un 30% d'ella.En promediu, mide de 6 a 7 metros d'altu y de 4 a 5 metros d'anchu. Nel so apoxéu Ming, foi curiada por más d'un millón de guerreros.

La muralla foi nomada Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco nel añu 1987. Gran parte de la Gran Muralla tien fama de ser el mayor campusantu del mundu. Aprosimao 10 millones de trabayadores morrieron mientres la construcción. Nun se-yos soterró nel muriu en sí, sinón na so redoma.

El día 7 de xunetu de 2007 dar a conocer que la muralla china foi escoyida como una d'el ganadores na llista de Les Nueves Siete Maravíes del Mundu Modernu. Ta hermanada cola muralla romana de Llugo, Galicia, España, tamién patrimoniu de la humanidá.

Hestoria

Tradicionalmente, estrémase la hestoria de la construcción de la Gran Muralla en cinco partes:

  • Un enantes de la unificación de la Dinastía Qin (221 a. C.) Mientres el periodu de Primaveres y Serondes y los Reinos Combatientes.
  • La segunda a partir de la unificación de la dinastía Qin, onde l'emperador Qin Shi Huang empecipió la construcción d'un muriu na frontera norte.

Periodu anterior a la unificación de la Dinastía Qin

Ver tamién: Primaveres y Serondes y Reinos Combatientes

Nel sieglu VIII a. C., nel empiezu del periodu conocíu como primaveres y serondes, China sigue un sistema feudal: el territoriu estremar en cientos de feudos o estaos empobinaos por príncipes, en teoría, toos aconceyaos so los Reis la Dinastía Zhou. Pero col tiempu, estos feudos fueron amestaos polos príncipes formando grandes principaos nel sieglu VI a. C. dalgunos d'ellos fueron Chu y Wu. China taba rápido estazada en dellos reinos independientes: ye l'empiezu del periodu de los Reinos Combatientes.

Entós daquella, dellos estaos comprometer a la construcción de parés pa protexese de los sos vecinos y de pueblos estranxeros. Asina, alredor del sieglu V a. C., el estáu de Qi empecipia la construcción d'un muriu, dalgunes de les sos partes caltiénense entá de pies. A mediaos del sieglu IV a. C., el estáu de Wei empezó la construcción d'un muriu na so frontera occidental, cerca de Qi, y un segundu muriu na so frontera oriental. Foi asonsañada polos estaos de Yan y Zhao.

Comúnmente, la técnica utilizada pa realizar les parés foi de capes de tierra d'unos pocos centímetros azacánense una enriba d'otra. Les xuntes de madera estrayíense, dexando una paré de tierra. Esti métodu podría desenvolver rápido sólidos murios que pueden aguantar sieglos.

Periodu de la Dinastía Qin

Ver tamién: Dinastía Qin

Nel añu 221 a. C., Qin Shi Huang conquistó tolos estaos que se-y oponíen y unificó China estableciendo la dinastía Qin. La intención d'imponer un poder central y evitar el resurdimientu de los señores feudales, ordenó la destrucción de les muralles qu'estremaben el so imperiu a lo llargo de l'antigua frontera. Dempués de los ataques de les tribus Xiongnu nel norte, unvió al Xeneral Meng Tian p'asegurase de que los Xiongnu fueren derrotaos. De siguío, ordenó-y entamar la construcción d'un muriu más allá del Ríu Mariellu pa protexer meyor a los nuevos territorios conquistaos. Esti muriu conectaría les diverses fortificaciones esistentes a lo llargo de la nueva frontera norte. El tresporte d'una gran cantidá de materiales necesarios pa la construcción foi difícil, polo qu'el constructores utilizaron los recursos locales como les piedres nes construcciones de monte y la tierra empisonada pa la construcción na enllanada.

Nun hai rexistros históricos qu'indiquen el llargor esactu y el trazáu de muralla na dinastía Qin, pero a pesar del bancia ente los historiadores y l'ausencia d'acontecimientos históricos, la Gran Muralla construyida pola dinastía Qin permanez na imaxinación popular china como una colosal obra col llamatu de "muriu de diez mil li" (5 760 km nel valor de li de la dinastía Qin).

Periodu de la Dinastía Han

Ver tamién: Dinastía Han

En 210 a. C., l'emperador Qin Shi Huang morrió y la dinastía Qin que fundó sobrevivió unos pocos años. Nel 202 a. C., Liu Bang, un ex soldáu d'orixe llabrador que foi maestru de China y proclamóse emperador col nome Han Gaozu. Debilitada pol so anterior guerra de sucesión contra'l xeneral Xiang Yu, Gaozu abandona'l caltenimientu de la Muralla de la era Qin, y cuando los Xiongnu, agora xuníos nuna confederación taben amenaciando al traviés de la frontera, Gaozu, en llugar d'adoptar una ofensiva utilizando les parés al igual que Qin Shi Huang, trata de consiguir la paz con homenaxes y una "harmoniosa unión" o heqin, esto ye, el suministru chinu de princeses pa'l xefes Xiongnu . Mientres delles décades, los sos sucesores van faer lo mesmo. Sicasí, la Gran Muralla nun ta dafechu abandonada: sol dominiu del emperador Han Wudi encamiéntase-y l'establecimientu de fronteres tuntian (tipos d'asentamientos militares agrarios) protexíos por pequeñu murios pa colonizar la rexón y torgar les incursiones Xiongnu.

En 134 a. C. el statu quo ente los chinos y los Xiongnu foi rotu y a diferencia de los sos antepasaos, Han wudi decidió tomar una ofensiva contra la confederación Xiongnu y empecipió en 129 a. C. una primera ofensiva, siguida de munchos otres. Wudi restauró y conectó porciones de la Muralla de la dinastía Qin y depués estender al traviés de lo que se convertiría na Ruta de la Seda. En 119 a. C., los Xiongnu son espulsaos al traviés del desiertu de Gobi en Mongolia interior, y una nueva sección del muriu, de 400 km de llargu foi construyida y caltiénse anguaño.

Nel añu 9 d. C., la dinastía Han vese asombráu pola efímera dinastía Xin, enantes de ser restaurada'l 23 d. C. pol emperador Geng Shi di que tien de faer frente a les guerres civiles y cuando l'emperador Guang Wudi xubió al trueno dos años dempués, el so exércitu ye demasiáu débil pa contener conducentemente los Xiongnu. Ordenó la construcción de cuatro nuevos murios pa frenar la so meyora y protexer a la capital. A lo último, alredor del 48, los Xiongnu esperimentaron lluches internes y estrémense en dos grupos: Xiongnu del Norte y Xiongnu del Sur. Los Xiongnu del sur sirven d'amortiguación ente los sos homólogos nel norte y China taba dispuesta a coesistir con ellos. A la fin de la dinastía Han, China estremar en tres reinos separaos por fronteres , faciendo de la construcción y el caltenimientu de les grandes parés irrelevante.

Periodu de baxa actividá

Dende'l periodu de Los Tres Reinos (220) hasta fines de la Dinastía Yuan (1300) la muralla nun esperimentó grandes cambeos y estensiones amás de reconstruyir sectores foliaos. Destaquen pequeños periodos de construcción nel sieglu V al VII y los sieglos XI al XIII.

Periodu de la Dinastía Ming

Ver tamién: Dinastía Ming

La Gran Muralla como conceutu alica de nuevu mientres la dinastía Ming dempués de la derrota del exércitu per parte de los Oirats na Batalla de Tumu en 1449. Los Ming nun tuvieron una clara victoria y adoptaron una nueva estratexa pa caltener les tribus nómades alloñaes de la capital per aciu la construcción de murios a lo llargo de la frontera norte de China.

A diferencia de les anteriores fortificaciones, la construcción de Ming foi más fuerte y más ellaborada por cuenta del usu de lladriyos y piedra en llugar de tierra empisonada. De resultes de les incursiones mongoles al traviés de los años, dedicáronse considerables recursos pa reparar y reforzar les parés. Les secciones Ming cerca de la capital Pequín son especialmente fuertes y resistentes.

Escontra'l final de la dinastía Ming, la Gran Muralla defendía l'imperiu en contra de la invasión manchú qu'empezó alredor de 1600. Sol mandu militar de Yuan Chonghuan, l'exércitu Ming bloquió la meyora Manchú nel fuertemente fortificáu pasu Shanhaiguan, previniendo qu'entraren nel corazón chinu. Los Manchues finalmente fueron capaces de cruciar la Gran Muralla en 1644, cuando les puertes abrir en Shanhaiguan por Wu Sangui, un xeneral que s'atopaba en contra de les actividaes de los gobernantes de la dinastía Shun, qu'asocedió por un curtiu periodu a la dinastía Ming. Los Manchues rápido ocuparon Pequín y ganaron a l'acabante fundar Dinastía Shun y el restu de la resistencia, pa establecer la dinastía Qing.

Colos Qing como gobernantes, Mongolia amestar al imperiu, de cuenta que la construcción de la Gran Muralla y los arreglos de la mesma atayáronse, por cuenta de que dexaron de ser necesaries.

Percorríu

Les provincies, municipalidaes y rexones autónomes poles que pasa la Muralla son (n'orde alfabéticu, por cuenta de que la ramificación de la estructura nun dexa faer un siguimientu continuu): Gansu, Hebei, Henan, Hubei, Hunan, Jilin, Liaoning, Mongolia Interior, Ningxia, Pequín, Qinghai, Shaanxi, Shandong, Shanxi, Sichuan, Tianjin y Xinjiang.

Arquitectura

Materiales

Los materiales usaos son aquellos disponibles pela redolada de la construcción. Cerca de Pequín utilizóse piedra caliar. N'otros sitios utilizóse granitu o lladriyu cocíu. Básicamente, yera una llarga muria de magre y arena, cubierta con delles parés de lladriyu. Eso facer bien resistente a los impactos d'armes d'asediu.

Tocantes a la paré de la dinastía Qin, la materia primo depende de la disponibilidad de tierra, ente que'l diseñu y l'allugamientu de torres de vixilancia, cuarteles y los pasaxes son escoyíos en base a les ventayes estratéxiques qu'ufierta la configuración física de les rexones. Les parés construyir en capes alternes de grava esmagayada y cañes, fueron cubiertos con magre pa ser protexíes de la erosión y faela más malo d'esguilar.

Puertes

  • Pasu Juyong (居庸關) o "pasu del norte", na zona de Badaling. Esta sección del muriu tuvo munchos guardias pa defender la capital Pequín. De piedra y lladriyos de les llombes, esta parte de la Gran Muralla ye de 7,8 metros d'altor y 5 metros d'anchu.
  • Pasu Jiayu (嘉峪關) o "pasu del oeste". Esta fortaleza ta cerca del cantu occidental de la Gran Muralla.
  • Pasu Shanhai (山海關) o "pasu del esti". Esta fortaleza atópase cerca de los cantos de la zona oriental de la Gran Muralla.

Secciones llamatives

  • Una de les secciones más llamatives de la Gran Muralla Ming ye onde remonta bien empinaes fasteres. Percuerre 11 kilómetros de llargu, de 5 a 8 metros d'altor y 6 metros na parte inferior, hasta 5 metros na parte cimera. Tien 67 torres de vixilancia y esta a 980 metros sobre'l nivel del mar.
  • 25 km al oeste de Tian Ling Liao la paré que ye d'un altor bien baxu. Los arqueólogos espliquen que'l muriu que paez ser de plata, porque la piedra qu'utilizaben yeren de Shan Xi, onde munchos s'atopen les mines. La piedra contién altu grau de metal nella provocando qu'apaeza la plata. Sicasí, por cuenta de los años de decadencia de la Gran Muralla, ye difícil ver la parte de plata de la paré'l día de güei.

Torres de vixilancia y cuarteles

Los fuertes fueron construyíos a lo llargo de les parés, o directamente integraos nes parés con un sistema de señales de fumu puede torgar un ataque Xiongnu. Pa llograr la puesta llegada de refuerzos, l'exércitu fixo usu de la lluz, principalmente pa la caballería. La Gran Muralla tamién pasa al traviés de les principales rutes comerciales, lo que dexa'l control de les importaciones. Cada torre tien escaleres úniques y d'accesu difícil de manera que confunda al enemigu. Los cuarteles y los centros alministrativos fueron allugaos a mayores distancies. A lo llargo de la muralla esisten almenes na llinia cimera de la gran mayoría de la paré, con llagunes defensives un pocu más de 30 cm d'altor, y alredor de 23 cm d'anchu.

Caltenimientu

Magar delles partes al norte de Pequín y cerca de centros turísticos caltuviéronse, ya inclusive reconstruyíu, en munchos llugares el muriu ta en mala traza. Les partes sirvieron como una fonte de piedres na reconstrucción de viviendes y carreteres. Les secciones del Muriu tamién son propenses a graffiti y vandalismo. Destruyóse tamién, porque ta nel camín de la construcción. Nun hai un inventariu refechu de la paré que se llevara a cabu, polo que nun ye posible dicir cuántu d'aquella sobrevive, especialmente nes zones remotes.

Más de 60 kilómetros de la muralla na provincia de Gansu pueden sumir nos próximos 20 años, por cuenta de la erosión de les nubes de sable. Nos llugares, l'altor de la paré amenorgóse de más de cinco metros a menos de dos metros. Les torres vigías que caractericen a les más famoses imaxes de la muralla sumieron dafechu. Munches secciones occidentales de la muralla construyir a partir de folla, en llugar de lladriyu y piedra, y polo tanto son más susceptibles a la erosión.

Reconocencia dende l'espaciu

El llibru de Richard Halliburton, Second Book of Marvels, publicáu en 1938, afirmaba que la Gran Muralla China ye la única construcción humana visible dende la Lluna, y la publicación de Ripley Anque usté nun lo crea de la mesma década, aseguraba daqué paecíu. Esta creencia persistió, y adquirió un estatus de lleenda urbana, ya inclusive s'incluyó en llibros escolares. Arthur Waldron, autor de la hestoria más fiable de la Gran Muralla, especuló que la creencia puede provenir de la fascinación colos "canales" que se creía qu'esistíen en Marte. La lóxica yera simple: si los terrícoles podíen ver les canales de Marte, entós los marcianos podríen ver la Gran Muralla.

Ello ye que la Gran Muralla tien namái pocos metros d'anchu -d'un tamañu averáu al de les pistes de carreteres y aeropuertos- y ye casi del mesmu color que'l suelu que lu arrodia. Nun ye posible vela dende la distancia de la Lluna, y muncho menos dende Marte. Si la Gran Muralla fuera visible dende la Lluna, sería fácil vela dende la órbita terrestre, pero dende ende ye apenes visible y namái so condiciones climátiques perfectes. Nun ye más visible qu'otres construcciones humanes.

L'Astronauta William Pogue pensó que la viera dende'l Skylab, pero afayó que de fechu miraba a la Gran Canal de China, cerca de Pequín. Pudo ver la Gran Muralla con binoculares, y concluyó que "nun yera visible a güeyu". El senador Jake Garn afirmó que pudo ver la Gran Muralla ensin ayuda de binoculares dende la órbita d'un tresbordador espacial nos 80, pero la so afirmación foi puesta en dulda por dellos astronautes norteamericanos. L'astronauta chinu Yang Liwei dixo que nun pudo vela n'absolutu.

Neil Armstrong afirmó: "Nun creo que, a lo menos colos mios güeyos, hubiera dalguna construcción humana visible pa mi. Nun conocí a naide que me dixera que vieron la Muralla China dende la órbita terrestre. pregunté-y a muncha xente, particularmente a xente del tresbordador, qu'han orbitado delles vegaes sobre China mientres el día, y aquellos colos que falé nun la vieron".

Ver tamién

  • Siete maravíes del mundu
  • Patrimoniu de la Humanidá

Llectures encamentaes

  • Arnold, H.J.P, "The Great Wall: Is It or Isn't It?" Astronomy Now, 1995.
  • Hessler, Peter. "Walking the Wall". The New Yorker, May 21, 2007, pp. 56–65.
  • Lovell, Julia. The Great Wall: China against the World. 1000 BC - 2000 AD. London: Atlantic Books; Sydney, Australia: Picador, 2006. ISBN 978-0-330-42241-3; ISBN 0-330-42241-3.
  • Man, John. (2008). The Great Wall. London: Bantam Press, 335 pages. ISBN 9780593055748.
  • Michaud, Roland (photographer); Sabrina Michaud (photographer), & Michel Jan, The Great Wall of China. Abbeville Press, 2001. ISBN 0-7892-0736-2
  • Waldron, Arthur, The Great Wall of China: From History to Myth. Cambridge: Cambridge University Press, 1990.
  • Yamashita, Michael; Lindesay, William (2007). The Great Wall — From Beginning to End. New York: Sterling, 160 pages. ISBN 978-1-4027-3160-0.

Enllaces esternos

Listed in the following categories:
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
Jim Bailey
30 April 2015
Challenging to walk this section of the wall but will experience the full effect of the wall. Arrive early (before 9:00 am) as loads of tour buses started arriving then. Beautiful.
Wong Ricky
6 October 2013
if you walk on south west part of Badaling, you can still enjoy the silence of Wall as most people walk towards north east part of it.
Christopher Michael
21 October 2014
The view is breathtaking! Waited 34 years to see this amazing several century year old marvel. How this wall was built is amazing! Bring water & a gopro to record your journey uphill.
Dave Mc
29 March 2023
When the wall goes up a slope, the floor is a slope too, not stairs. It’s wicked hard to walk up some of these and I’m sure it’s pretty close to the limit of what’s possible without suction cups!
Dave Mc
29 March 2023
This is a legit workout, don’t carry extra crap and wear shorts & t-shirt, to you’ll thank me later. Those ancient guys were like Billy goats, this is tough for us! ????️‍♀️
Lina Bell
6 February 2017
Unforgettable experience. Just be prepared for the climb! In some areas the steps are very steep and uneven.
Load more comments
foursquare.com
9.7/10
45,325 people have been here
Map
1.2km from G 6 Jing Zang Gao Su, Yanqing Qu, Beijing Shi, China Get directions
Sat 8:00 AM–6:00 PM
Sun 9:00 AM–5:00 PM
Mon-Tue 10:00 AM–4:00 PM
Wed 9:00 AM–4:00 PM
Thu 9:00 AM–5:00 PM

The Great Wall at Badaling on Foursquare

Gran Muralla China on Facebook

Hotels nearby

See all hotels See all
Commune by the Great Wall Hotel

starting $318

The Great Wall Courtyard Hostel

starting $99

Beijing Badaling Qinglongquan Leisure Resort

starting $60

Commune By The Great Wall

starting $0

Beijing Badaling Great Wall Cao Courtyard Hostel

starting $38

Great Wall Hotel Badaling Beijing

starting $53

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Badaling

Badaling (chinu tradicional: 八達嶺, chinu simplificáu: 八达岭,&#

Add to wishlist
I've been here
Visited
Tumbes de la dinastía Ming

Les Tumbes Ming tán asitiaes a unos 50 kilómetros de Pequín, na Re

Add to wishlist
I've been here
Visited
Tumbes imperiales de les dinastíes Ming y Qing

Tumbes imperiales de les dinastíes Ming y Qing ye'l nome sol cual la

Add to wishlist
I've been here
Visited
Datangshan

Datangshan (simplified Chinese: 大汤山; traditional Chinese: 大湯山;

Add to wishlist
I've been here
Visited
Fragrant Hills

Fragrant Hills Park (Xiangshan Park;

Add to wishlist
I've been here
Visited
Barcu de Mármol

El Barcu de Mármol (chinu: 石舫, pinyin: Shí Fǎng), tamién conocíu

Add to wishlist
I've been here
Visited
Palaciu de Branu

El Palaciu de Branu (en chinu: 颐和园, pinyin: Yí Hé Yuán, 'Xardín

Add to wishlist
I've been here
Visited
Western Hills

The Western Hills (Chinese: ; pinyin: běijīng xīshān) refers to

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Badaling

Badaling (chinu tradicional: 八達嶺, chinu simplificáu: 八达岭,&#

Add to wishlist
I've been here
Visited
Muralla romana de Lugo

La muralla romana de Lugo arrodia'l cascu históricu de la ciudá g

Add to wishlist
I've been here
Visited
Hushan Great Wall

Hushan Great Wall (simplified Chinese: 虎山长城; pinyin: Hǔ shān) is

Add to wishlist
I've been here
Visited
Antonine Wall

The Antonine Wall is a stone and turf fortification built by the

Add to wishlist
I've been here
Visited
Lucca bymur

卢卡城墙(Mura di Lucca)是意大利重要的抵御火炮的要塞体系,1504年和1645年之间修建于托斯卡纳城市卢卡。

See all similar places