Catedral de Colonia

La catedral de Colonia (n'alemán, Kölner Dom —oficialmente Hohe Domkirche St. Peter—) ye un templu católicu d'estilu góticu, empezó a construyise en 1248 y nun se terminó hasta 1880. Ta asitiada nel centru de la ciudá de Colonia. Colos sos 157 metros d'altor foi l'edificiu más altu del mundu hasta la culminación del Monumentu a Washington en 1884, de 170 metros. Ye'l monumentu más visitáu de Alemaña.['] Ye amás la see del arzobispu de Colonia y de l'alministración de la arquidiócesis de Colonia.

Foi declarada Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco en 1996.

Historia

Construcción ya inauguración

Excavación nel sosuelu d'esti edificiu revelaron los cimientos de construcciones romanes y carolinxes. La construcción de l'actual catedral empezó en 1248, pero nun foi terminada hasta 1880. Escontra 1510 atayóse la construcción por problemes económicos y por falta d'interés. En 1560, el cabildru de la catedral dexó d'apurrir fondos de forma definitiva. A partir d'entós, mientres sieglos tuvo utilizándose como templo la parte yá terminada.

La finalización de la catedral foi fuertemente sofitada nel sieglu XIX pol emperador alemán, que reconocía nel góticu un heriedu xermánicu. Al empar, faía construyir al pie de la catedral la impresionante estación de tren, símbolu de la fusión del pasáu y el futuru na nueva Alemaña. La hestoria, en detalle, ye la siguiente. A empiezos del sieglu XIX, los románticos alemanes, entusiasmaos pola Edá Media, llamaron l'atención sobre l'estáu en que s'atopaba la catedral, inconclusa. Personalidaes como Joseph Görres y Sulpiz Boisserée impulsaron la terminación, de forma que consiguieron que'l rei Federico Guillermo IV de Prusia destinara fondos a esti proyectu. El 4 de setiembre de 1842 púnxose la primer piedra pa la renovación de la construcción, participando'l mesmu rei y el coaxutor y futuru arzobispu de Colonia Johannes von Geissel. Poco antes fundárase'l Zentral-Dombau-Verein zu Köln (Asociación pa la construcción de la catedral de Colonia) coles mires de consiguir fondos.

Finalmente, la inauguración de la catedral el 15 d'ochobre de 1880 nun presentó la mesma imaxe d'harmonía, pos coincidió col momentu álgido del "Kulturkampf", el desencuentro ente l'Estáu prusianu y l'Ilesia católica n'Alemaña, polo que nel momentu de la inauguración l'Arzobispu de Colonia, Paulus Melchers, atopar nel esiliu. Por eso, el cabildru de la catedral negar a que se celebrara una Misa d'inauguración con presencia del emperador Guillermo I y namá dexó un solemne Te Deum.

De la II Guerra Mundial a l'actualidá

Nos bombardeos efectuaos polos aliaos mientres la Segunda Guerra Mundial la catedral sufrió graves estroces, anque la so estructura caltúvose intacta: estropióse la base de la torre esquierda (que permaneció munches décades ensin restaurar, siendo visible la estructura de lladriyu que s'asitió darréu dempués del dañu) y, sobremanera, destruyéronse (poles vibraciones) munchos vitrales; otros pudieron ser retiraos a tiempu. La única bomba que lu afectó directamente foi la que causó los daños na torre. La catedral cuntaba con un sistema de llume qu'alvertía a los pilotos de los bombarderos. Magar les estroces, la estructura siguió apoderando la figura de la ciudá en ruines. Son memorables les imaxes de la procesión del Corpus en 1946, por ente la ciudá en ruines, escontra la catedral.

Dende va munchos años,['] la catedral ta sometida a un procesu continuu d'arreglu, pos la contaminación atmosférica y los palombos causen daños na piedra. La catedral construyir con tres tipo de piedra distinta; unu d'ellos ye abondo sensible a estes influencies. Otru de los tipos de piedra ennegrece considerablemente col pasu del tiempu.

Dimensiones

  • Llargu total: 144,58 m
  • Anchu total: 86,25 m
  • Anchu de la fachada occidental: 61,54 m
  • Anchu de la fachada del transepto: 39,95 m
  • Altor de la torre sur: 157,31 m
  • Altor de la torre norte: 157,38 m
  • Altor de la torrecilla del cantar: 109,00 m
  • Altor de la fachada del transepto: 69,95 m
  • Altor del cantar de l'azotea: 61,10 m
  • Altor interior de la nave: 43,35 m
  • Altor interior de los pasiellos: 19,80 m
  • Área del edificiu: 7.914 m²
  • Volume interior: 407.000 m³

Campanes

La catedral tien once campanes, cuatro de la dómina medieval. La primera yera de 3,8 tonelaes llamada Dreikönigenglocke ("campana de los trés Reyes"), moldiada en 1418, instalada en 1437 y modificada en 1880. Dos de les otres campanes, la llamada Pretiosa (de 10,5 tonelaes; naquel momentu la campana más grande del occidente) y la Speciosa (de 5,6 tonelaes) fueron instalaes en 1448 y onde inda permanecen nel mesmu llugar. Mientres el sieglu XIX, como s'averaba la finalización de la obra y l'edificiu, surdió'l deséu d'ampliar el númberu de campanes. Esti deséu foi facilitáu pol káiser Guillermo I quién dio un cañón de bronce francés, prindáu en 1870-71, con esti fin. Los ventidós cachos d'artillería fueron esibíos fora de la catedral en mayu de 1872. Andreas Hamm en Frankenthal utilizar pa realizar una campana de 27 000 quilos el 19 d'agostu de 1873. El tonu nun yera harmoniosu y realizóse otra tentativa'l trelce de payares de 1873. L'asociación central de la catedral, qu'alcordara asumir el control de los costos, nun quixo esta campana tampoco. Otra tentativa asocedió'l 3 d'ochobre de 1884. La campana colosal foi unviada a Colonia y el 13 de mayu de 1875 foi instalada na catedral. Esta sería desmontada en 1918, eventualmente pol káiser pa sofitar l'esfuerzu alemán de la guerra.

Campana de la torre derecha:

  • Campana de la Consagración - 0,425 tonelaes (Wandlungsglocke)
  • Campana de los Víspores - 0,28 tonelaes (Mettglocke)
  • Campana del Angelus - 0,763 tonelaes (Angelusglocke)

Campana del campanariu principal na capiya sur:

  • Campana de l'Ave - 0,83 tonelaes (Aveglocke)
  • Campana del Cabildru - 1,4 tonelaes (Kapitelsglocke)
  • Campana de San José - 2,2 tonelaes (Josephglocke)
  • Campana de Santa Ursula - 2,55 tonelaes (Ursulaglocke)
  • Campana de los Trés Reyes - 3,8 tonelaes (Dreikönigenglocke)
  • Pretiosa - 10,5 tonelaes
  • Speciosa - 5,6 tonelaes
  • Campana de San Pedro - 24 tonelaes (St. Petersglocke)

L'Órganu (Klais 1948)

I Positiv C–
Gedacktpommer 16′
Metallflöte 8′
Rohrflöte 8′
Salicet 8′
Principal 4′
Spitzflöte 4′
Nasard 22/3′
Waldflöte 2′
Terz 13/5′
Sifflöte 11/3′
Mixtur IV-V 11/3′
Dulcian 16′
Trompete 8′
Tremulant
I Rückpositiv C–
Portunalflöte 8′
Lieblich Gedackt 8
Blockflöte 4′
Superoctave 2′
Sesquialtera II 22/3′
Scharff IV-VI 1/2′
Krummhorn 8′
Tremulant
II Hauptwerk C–
Principal 16′
Bordun 16′
Principal 8′
Octave 8′
Offenflöte 8′
Gedackt 8′
Gemshorn 8′
Rohrquinte 51/3′
Octave 4′
Rohrflöte 4′
Terz 31/5′
Septime 22/7′
Superoctave 2′
Weitflöte 2′
Großmixtur IV 4′
Rauschpfeife III 22/3′
Mixtur VI-VIII 2′
Trompete 16′
Trompete 8′
Kopftrompete 4′
III Schwellwerk C–
Großgedackt 16′
Principal 8′
Holzflöte 8′
Gamba 8′
Vox coelestis I-II 8′
Octave 4′
Querflöte 4′
Nasard 22/3′
Schwegel 2′
Terz 13/5′
Nachthorn 1′
Mixtur IV 22/3′
Fagott 16′
Trompete 8′
Oboe 8′
Vox humana 8′
Trompete 4′
Tremulant
IV Solowerk C–
Metallflöte (Pos) 8′
Rohrflöte (Pos) 8′
Quintade 8′
Principal (Pos) 4′
Koppelflöte (Pos) 4′
Nasard (Pos) 22/3′
Waldflöte 2′
Sifflöte (Pos) 11/3′
Septime 11/7′
None 8/9′
Nonenkornett IV 13/5′
Mixtur IV-V (Pos) 11/3′
Aliquot II-III 1′
Terzcymbel III-IV 1/3′
Dulcian (Pos) 16′
Trompete (Pos) 8′
Röhrenglocken
Cymbelstern
Tremulant
IV Hochdruckwerk C–
Konzertflöte 8′
Stentorgambe 8′
Tuba magna 16′
Tuba major 8′
Tuba mirabilis 8′
Tuba episcopalis 8′
Tuba capitularis 8′
Pedal C–
Vox Balanae 64′ (211/3′)
aus Principal 32′
Principalbass 32′
Untersatz 32′
Principalbass 16′
Contrabass 16′
Subbass 16′
Zartbass (SW) 16′
Octavbass 8′
Flötenbass 8′
Gedacktbass 8′
Choralbass 4′
Bassflöte 4′
Principal 2′
Hintersatz VI 22/3′
Mixtur IV 11/3′
Contraposaune 32′
Posaune 16′
Fagott (SW) 16′
Basstrompete 8′
Clarine 4′

Recepción lliteraria

  • Nel llibru Les solombres de la catedral, de Frank Schätzing, constrúyese una novela históricu-policiaca en redol a la construcción d'esta catedral.
  • Nel llibru El legáu de la logia, de Hef Buthe, desenvuélvese un thriller en redol a un estrañu descubrimientu nos murios de la catedral de Colonia, que pon al descubiertu los secretos d'una logia judeo-masónica mientres la Segunda Guerra Mundial.
  • Na novela Guerra y guerra, de László Krasznahorkai, unu de los capítulos del manuscritu atopáu por Korin trescurre nuna cervecería na esquina sudoeste de la Catedral, pocu dempués de que remate la guerra austru-prusiana.

Vease tamién

  • Patrimoniu de la Humanidá na UE
  • Reyes Magos

Enllaces esternos

  • Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a '.
Post a comment
Tips & Hints
Arrange By:
Moritz Bleiblieb
26 June 2013
No.1 sightseeing point in Germany with over 20.000 visitors per day: the Cologne Cathedral. Go see the largest Gothic church in Northern Europe & continue your discovery tour in the inner city.
Stephen D
19 September 2017
Tower climb is somewhat gruelling, especially the last 100 steps, but the view more than makes up for it. Bring water!
Turkish Airlines
23 February 2016
Welcome to Cologne! Did you know that the Cologne Cathedral is the second tallest structure in the city? It’s definitely one of the must see’s during your vacation.
Lauren Gilmore
13 June 2016
The inside is kind of a let down but the grandeur of the outside more than makes up for it. Also try and climb to the top of the bell fry... But bring you're inhaler as its 533 steep, winding stairs.
Best Western Central Europe
27 September 2011
This is one of Germany´s most famous landmarks and a MUST see. Climb the 533 steps to the South tower for some impressive views of the surroundings and make sure to visit the treasure chamber.
Fabian
8 August 2013
Definitely a beautiful church but if you consider to take pictures after climbing all the 533 stairs.. the view is good but the net is annoying, especially when you're using a huge DSLR.
Load more comments
foursquare.com

Hotels nearby

See all hotels See all
Romantik Hotel im Wasserturm

starting $179

Mauritius Hotel & Therme

starting $88

Hotel Altera Pars

starting $98

Holiday Inn Express Cologne - City Centre

starting $114

Centro Hotel Ariane

starting $208

Adagio Koln City Aparthotel

starting $462

Recommended sights nearby

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Romano-Germanic Museum

The Roman-Germanic Museum (RGM, in German: Römisch-Germanisches

Add to wishlist
I've been here
Visited
Museum Ludwig

Museum Ludwig, located in Cologne, Germany, houses a collection of

Add to wishlist
I've been here
Visited
Memorial to gay and lesbian victims of National Socialism

The Cologne memorial dedicated to Den schwulen und lesbischen Opfern

Add to wishlist
I've been here
Visited
Cologne City Hall

The City Hall (Deutsch. link=no|Rathaus) is a historical building in

Add to wishlist
I've been here
Visited
Hohe Straße

Hohe Straße is a shopping street in the old town of Cologne, Germany,

Add to wishlist
I've been here
Visited
Fragrance museum

The Farina fragrance museum is situated across from the town-hall, and

Add to wishlist
I've been here
Visited
Great St. Martin Church, Cologne

The Great Saint Martin' Church (Deutsch. Groß Sankt Martin, mostly

Add to wishlist
I've been here
Visited
Lintgasse

Lintgasse is an alley (Deutsch. Gasse) in the Old town of Cologne,

Similar tourist attractions

See all See all
Add to wishlist
I've been here
Visited
Strasbourg Cathedral

Strasbourg Cathedral or the Cathedral of Our Lady of Strasbourg

Add to wishlist
I've been here
Visited
Catedral de Sevilla

La catedral de Santa María de la See de Sevilla ye la catedral

Add to wishlist
I've been here
Visited
Catedral de Chartres

La Catedral de l'Asunción de La nuesa Señora (en francés: Ca

Add to wishlist
I've been here
Visited
Amiens Cathedral

The Cathedral of Our Lady of Amiens (French: Cathédrale Notre-Dame

Add to wishlist
I've been here
Visited
Cathedral of Notre-Dame, Reims

Notre-Dame de Reims (Our Lady of Rheims) is the Roman Catholic

See all similar places